Les retallades en recerca vistes des del Bages

Ara farà ben bé un mes que el Regió 7 va publicar un complet reportatge sobre les retallades en recerca. Per tal de fer el reportatge van entrevistar a una dotzena de científics bagencs. A part del cos central del reportatge van decidir incloure també extractes de les entrevistes. Us adjunto tot el reportatge tot seguit:

El primer de la tercera pàgina, el de la camisa psicotròpica sóc jo… de fet és una camisa de cuadrets però quan em fan fotos sempre queda així, que hi farem. Després de la foto lamentable que va il·lustrar fa un temps l’article en que parlaven de Minorisa minuta al El Periòdico ja em queda clar que això del sortir a les fotos no és el meu fort.

Un altre aspecte interessant d’aquest reportatge és que els periodistes van buscar la replica per part de les administracions. Així va sorgir una entrevista al Director General de Recerca, en Pep Martorell ,on exposa la situació des del punt de vista del Govern de la Generalitat, que també adjunto. Segons m’ha informat el periodista que va fer el reportatge estan a l’espera de la resposta del Gobierno, quan la publiquin també la penjaré. Espero que tot plegat us sembli interessant.

Prop de tres-cents cinquanta anys d’història natural dels protozous

Demà cap a quarts de dotze faré a l’Institut de Ciències del Mar una xerrada que portarà aquest mateix títol “Prop de tres-cents cinquanta anys d’història dels protozous” en el marc de la jornada “Nous avenços en ecologia microbiana” sessió conjunta organitzada Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia i el mateix Institut.
Em fa força il·lusió doncs ja fa força anys que s’organitza i va dirigida als estudiants de l’assignatura d’Ecologia Microbiana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquest serà el tercer com que hi participo. El primer cop hi vaig assistir com a estudiant (i ja ha plogut força), el segon cop vaig fer de ponent presentat les primeres dades del que havia de ser la meva tesi tot just començar el doctorat i ara com a post-doc. A mi aquests cicles em fan certa gràcia que voleu que us digui.
Per als qui no pugueu assistir (se que tothom es mor de ganes, i ves a saber potser hem d’habilitar sales annexes i tot)  us deixo un enllaç a l’article del mateix títol que vaig publicar el passat mes de desembre a la Revista Omnis Cellula de la Societat Catalana de Biologia. Espero que us agradi!

 Publicat al desembre a Omnis Cellula

Quan pensem en microorganismes, ens acostumen a venir al cap els bacteris, i potser els fongs. Però hi ha un grup d’eucariotes unicel·lulars heteròtrofs que tenen una llarga trajectòria en la història de la biologia i que tot sovint passen desapercebuts. Són els protozous, un grup que inclou des de paràsits que afecten els humans i el bestiar, fins a organismes que són actors principals de les xarxes tròfiques marines. Tot sovint oblidem que van ser els primers microbis observats pels humans i que ja fa prop de tres-cents cinquanta anys que són objecte d’estudi pels biòlegs.

Recerca: excel·lència i transparència

El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament.
La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC. És cert que la flexibilització del sistema de centres de recerca a tots els nivells, des de les polítiques laborals fins al seu finançament, ens ha forçat a repensar a fons el sistema i quin és el paper dels diferents agents que el conformen, especialment venint d’una tradició de recerca a les universitats que fins ara era més aviat immobilista. Aquesta flexibilització ha estat un estímul per a la competència i ha estat en bona part responsable de l’èxit de la recerca catalana. Hem de buscar la complicitat de la comunitat investigadora i de la societat en la construcció d’aquest sistema i la transparència en aquest procés de flexibilització és clau per aconseguir-ho.
Cal perseverar i perfeccionar els processos d’avaluació, transparència i rendiment de comptes de totes les polítiques de recerca. Aquestes mesures de control i valoració han d’anar acompanyades d’unes estructures per governar les polítiques de recerca fortes que permetin promoure, més enllà dels cicles de govern, una visió estratègica i sòlida a llarg termini.