Recerca: excel·lència i transparència

El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament.
La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC. És cert que la flexibilització del sistema de centres de recerca a tots els nivells, des de les polítiques laborals fins al seu finançament, ens ha forçat a repensar a fons el sistema i quin és el paper dels diferents agents que el conformen, especialment venint d’una tradició de recerca a les universitats que fins ara era més aviat immobilista. Aquesta flexibilització ha estat un estímul per a la competència i ha estat en bona part responsable de l’èxit de la recerca catalana. Hem de buscar la complicitat de la comunitat investigadora i de la societat en la construcció d’aquest sistema i la transparència en aquest procés de flexibilització és clau per aconseguir-ho.
Cal perseverar i perfeccionar els processos d’avaluació, transparència i rendiment de comptes de totes les polítiques de recerca. Aquestes mesures de control i valoració han d’anar acompanyades d’unes estructures per governar les polítiques de recerca fortes que permetin promoure, més enllà dels cicles de govern, una visió estratègica i sòlida a llarg termini.

Camí d’una economia del coneixement

Quan un pensa en el Baix Llobregat des d’un perspectiva econòmica acostuma a pensar en logística, indústria i, si un mira cap al sud de la comarca, també en agricultura. Aquests àmbits han impulsat l’economia de la zona durant anys. Alguns d’ells podran exercir aquest efecte de motor econòmic en el futur però molt probablement no seran mai més el que van ser i caldrà reinventar-se.
La proposta que la passada legislatura es va fer des del govern de la Generalitat per rellançar l’economia del Baix Llobregat va ser Eurovegas. Un projecte clarament negatiu contra el medi ambient, clarament d’esquena a la població i en realitat clarament en benefici de Barcelona a nivell econòmic i en perjudici de la comarca per a tota la resta. Hem estat al llarg dels anys una comarca generosa, en benefici del país hem acollit una quantitat ingent d’infraestructures de transports que han permès a Barcelona ser una capital Europea connectada al món. Ara és l’hora que la nostra comarca també es projecti al món tot mirant cap al futur.
Poc a poc va calant en el si de la nostra societat la necessitat urgent d’un canvi de model productiu i molts de nosaltres quan pensem en aquest canvi pensem en recerca i innovació. Fa anys que el Govern de Catalunya aposta per una Barcelona com a pol d’atracció de talent en recerca i innovació, especialment en els camps de al biotecnologia i la nanotecnologia. Inevitablement cada cop que penso en Barcelona com a hub de l’R+D+I la mirada se me’n va també a la nostra comarca. Si fem una ullada al Baix Llobregat, i perquè no també cap a l’Hospitalet, veurem que si Barcelona és el cor de la Recerca i Innovació a Catalunya, nosaltres som el sistema locomotor. Escampats a través d’El Baix trobem tot allò que cal per tal d’esdevenir part d’aquest motor de canvi que porti a Catalunya a ser una potència mundial en recerca i innovació. Disposem de centres en recerca biomèdica de primer nivell al voltant del Biopol’H de L’Hospitalet, un excel·lent hospital Infantil pioner al món a Esplugues, l’Hospital de Sant Joan de Déu, excel·lència en física i nanotecnologia al Parc Mediterrani de Tecnologia de Castelldefels on hi ha entre d’altres l’ICFO i innovació en agricultura al Parc Agrari. Tenim empreses farmacèutiques de primer nivell instal·lades al nostre territori, Esteve, Admirall, Bayer, entre d’altres; empreses de serveis de suport a la recerca com Selecta o el grup Werfen, entre d’altres. Tenim les eines i tenim la capacitat per aconseguir donar entitat i massa crítica a aquest àmbit i obrir d’aquesta manera una via de futur per a la comarca.
No estic parlant de fer-ho sols, òbviament en col·laboració amb Barcelona, amb els Vallesos i amb el Maresme. Entre tots conformem l’anell de l’R+D+I a Catalunya. Sent conscients del potencial del Baix Llobregat i treballant per tal de crear sinergies amb els territoris veïns podem donar sens dubte un nou impuls econòmic a la comarca que la projecti cap al futur.
Publicat orginalment a #elbaixtéfutur

Minorisa minuta a El Periòdico

Fa uns mesos l’article que vam escriure en que describíem Minorisa minuta, el depredador més petit de l’oceà, va aparèixer al Regió 7. Fa unes setmanes vam tenir la sort de poder explicar també la nostra troballa a la secció de ciència d’El Periòdico de Catalunya. El context de l’article és però diferent, doncs tracta de com els biòlegs bategem les espècies. L’entrevista que ens van fer va ser molt interessant portant-nos a debatre finalment, com acostuma a passar, sobre el concepte d’espècie. Per política comunicativa el diari no allibera aquest tipus de contingut a la seva web, així doncs no vaig poder compartir en el seu moment l’article a través de les xarxes socials. Ara que han passat unes setmanes crec que ja no passo res si penjo l’article aquí per compartir-ho. Espero que us agradi.