juny 2008

Manresa, my kind of town

Fa uns dies que estic desaparegut, doncs estava de minivacances de Sant Joan a Estonia, però tornant-me a posar davant de la pantalla volia comentar un parell de coses. En primer lloc que per qui no s'hagi assabentat (i referent al post anterior), s'ha aconseguit el record de descarregues de Firefox (visca!). En un altre ordre de coses vull comentar quelcom que he llegit al bloc made in Xina Gall de Ferro i que ha extret del diari El Mundo. L'article que reproduiré aquí sota, parla de la meva ciutat, Manresa, en les hores prèvies al partit de l'Eurocopa d'Itàlia contra Espanya, i com diria el meu admirat Frank Sinatra (ell ho diu pel que fa a Chicago), Manresa és el meu tipus de ciutat.

Espectadores indiferentes ante el partido en una terraza de Manresa. (Foto: Rudy)

Indiferencia y resignación en Manresa

Actualizado lunes 23/06/2008 09:32 (CET)
GERMÁN ARANDA

BARCELONA.- Pese a las caras de decepción resignada por la victoria de España de muchos clientes catalanistas al salir de algunas tabernas de Manresa, algunos petardos esporádicos irrumpen en la normalidad de la ciudad, impropia de una noche de fútbol de altos vuelos.

Las calles están llenas toda la tarde en Manresa, cuna del nacionalismo catalán, 64 kilómetros al noroeste de Barcelona. Se respira el ambiente de un domingo veraniego en las terrazas rebosantes desde primera hora de la tarde. A las 20.45 horas, a priori, todo tiene que cambiar. ¿Todos a casa y a los bares a ver España? Ni una camiseta de la roja anuncia noche grande de Eurocopa, de vendetta contra Italia. Llega la hora y las calles siguen llenas, las jovencitas apuran sus helados y los ancianos del lugar continúan sus tertulias, sus partidas de domino.

¿Dónde están los bares llenos para la ocasión, vestidos de España con motivo de los cuartos de final? Sí, está la peña sevillista de Manresa y un doner kebab donde decenas de magrebíes siguen atentamente el partido. Por lo demás, indiferencia.

En el bar L’Havana, hervidero de nacionalistas apasionados cuando juega el Barça o la selección de Cataluña, predomina un tono sarcástico en la decena de jóvenes que censuran casi todos los comentarios de los narradores del partido y especulan con el final más cruel para España. Con largas melenas, barbas de días y camisetas con proclamas en vasco y catalán, reconocen que apoyan a Italia y que incluso sus amigos más futboleros pasan del partido de hoy.

En la Taverna dels Predicadors el interés es más calmado, menos radical. Pero, aun así, se oyen aplausos en las primeras llegadas de Italia. En un grupo de cuatro adolescentes, sólo un castellanohablante se muerde las uñas. Sus amigos se burlan de él, uno de ellos con un polo de la azzurra, y aunque más relajados vibran más con las acometidas de Luca Toni. Pero él aguanta: «Aquí, o se apoya a España o a nadie», y el resto sonríe. Cuando llega la ruleta rusa de los once metros, las burlas suben de tono. «Que pierdan fallando el último penalti, que j… más», comentan en la sala, mientras uno de los chicos ríe ante el plano de Su Majestad el Rey. «Mira, aquí tenemos a nuestro Jefe…». Y las carcajadas retumban.


Firefox 3 Download Day 2008

Avui és el Download Day de Firefox 3, avui els usuaris de Firefox volem establir un nou record de descarregues, ja saps, descarrega la guineu de foc, el navegador més ràpid, més segur i més lliure!

Download Day 2008

Californication, sexe a L.A.

La setmana passada van estrenar Californication a cuatro, i això em va fer recordar que ja feia uns mesos que tenia uns quants capítols de la series obtinguts per alguna de les vies habituals per les quals s'acostumen a obtenir les series americanes que encara no han arribat aquí i les que han arribat també. I vaja, vam decidir mirar-nos un capítol, i després, unes hores després, tres més. Californication està protagonitzada i co-produïda pel David Duchovny o en altres paraules (i ho sento per ell però així és, que li pregunti a en Mark Hamill, perdó, a en LukeSkywalker ) Mulder el d'X-files (i pot ser que gracies a aquesta serie, això que acaba de passar no torni a passar mai més (ho sento Mark Hamill, tu no te'n salves). En David Duchovny encarna en Hank Moody, un escriptor d'èxit que fa 5 anys que no escriu ni una línia, però que encara pot viure de les rendes, que te una filla i una ex-dona amb la que voldria tornar, que viu a Los Angeles, una ciutat que odia, i que es des de diversos punts de vista, un perdedor, i un imbècil entranyable val a dir. L'altre tret característic d'en Hank és que te un exagerat èxit amb el gènere femení des d'un punt de vista purament sexual, i és una cosa que, tot i que li agrada, gestiona fatal. La sèrie està carregada de sexe explicit (no porno atenció, he dit explicit no anatòmic), però no és el tema al voltant del qual gira la sèrie, podríem dir que és més aviat un rerefons sempre present. La sèrie gira entorn del Hank i la relació que manté amb la seva filla (tela amb la nena), la seva ex-dona (i la seva nova parella i família), el seu representant i l'exèrcit de dones que desfilen en cada capítol per la seva vida. Californication és un comèdia negra però amb cert toc d'esperança i es donen situacions hilarant que et fan riure molt, no parlo del típic somriure continuu que et deixen certes sèries (com passa a Six Feet Under per exemple), parlo de riure a pulmó. De moment només he vist quatre capítols i poder m'estic precipitant, però crec que he trobat una nova gran sèrie per incloure dintre la la meva dosi setmanal de produccions catòdiques.

Cantautor de derechas

Avui he arribat fins a la pàgina web de TV3 i he descobert Herois quotidians un programa a càrrec d'Empar Moliner, Àlex Torío i Juan Carlos Ortega. No dic res més només demano que feu click a la imatge per veure el seu reportatge sobre la vida d'un cantautor de dretes, una mena de Paco Ibañez del PP, un dels millors gags que he vist últimament (enllaç dedicat al Yeral, que li molen els cansautors).

El meu nom és Musculator

Segon opening en català, aquest és (i de nou amb el permís de Son Gokuh i l'Arale) probablement el personatge d'anime més estimats per tota una generació d'afiliats al Club Super3, i amb el anys encara penso qui va creure que aquesta tripada tenia cap possibilitat d'èxit (perquè el Musculman era una sèrie ben rara... però m'encantava).



A part de tenir un opening genial no hem d'oblidar que en Musculator tenia una de les millors cançons que mai s'han creat per incitar el consum de la carn de bou.

Grans paraules d'ús en política: defenestrar

En la didàctica sèrie Grans paraules d'ús en política, avui tractarem del preciós concepte, defenestrar. Aquest matí mentre llegia un llibre de contingut polític m'he trobat un paràgraf molt interessant, cito:
El ciutadà ha de participar al màxim de les decisions polítiques i, quan hagi de ser representat, ha de poder participar en relació de parigualtat amb els altres ciutadans de l'elecció i la defenestració dels seus representant.

Aquí la trobem en negreta, defenestració, cada cop que la sento em moro de riure. Per mi defenestrar algú, un lider polític en aquest cas, sempre havia volgut dir destituir-lo (i no ho havia relacionat mai amb una finestra), fins que vaig anar a Praga fa uns anys. Allà vaig tenir l'oportunitat de visitar el castell d'Hradcany i vaig sentir amb gran plaer les explicacions sobre la primera i la segona defenestració de Praga (atenció, no només van crear el concepte, sinó que amb tot el criteri del món van decidir repetir-ho). Per saber com va anar tiraré de Viquipèdia:
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels 30 anys. El 23 de maig de 1618, representants conspicus de l'aristocràcia bohèmia (disconforme amb l'elecció de Ferran, duc d'Estiria i catòlic convençut com emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic, el qual incloïa a Bohèmia), van prendre a dos governadors imperials i al seu secretari i els van llançar a través de les finestres del castell de Hradcany, a Praga.

Tot i que van caure sobre un munt de fems i cap d'ells va sofrir lesions serioses (al contrari que en la primera defenestració de Praga, esdevinguda 200 anys abans i en la qual van morir set regidors), aquest esdeveniment, conegut com la segona defenestració de Praga es pren com punt de referència del començament de la rebel·lió bohèmia, tot i que, de fet, ja s'estava gestant molt temps abans. Ben aviat el conflicte bohemi es va estendre a la totalitat dels Països txecs, (Bohèmia, Silèsia, Lusàcia i Moràvia), que ja estaven dividits per enfrontaments entre catòlics i protestants.
Bé, des d'aquell dia quan llegeixo un llibre o un article sobre política en que proposen o anuncien la defenestració d'algú no puc evitar un lleuger somriure mentre mentalment presencio defenestracions al carrer Génova, al carrer Nicaragua, al Majestic, al carrer Calàbria, a la Moncloa, al Palau de la Generalitat, a la Zarzuela, tots defenestrats. Aquests Txecs... com són.

Cienciavisió

Movent-se entre el patetisme i el frikisme (com la versió original) els científics també tenim la nostra versió a càrrec de la gent del programa de ràdio Pa ciència, la nostra de Sants3ràdio.


Fly, o Dragon Quest en català

Avui començo la nova sèrie de posts anomenada, grans openings de sèries d'anime en català. El primer d'ells i per mi una de les millors cançons fetes mai per una sèrie de dibuixos en català (Bola de Drac i el Dr. Slump no conten pel fet de ser autèntiques llegendes de l'animació), l'opening en català de la sèrie que van fer del vídeojoc Dragon Quest, coneguda per aquestes terres com Fly, algú va veure-la acabar? Jo no, fins a quin capítol va arribar TV3? Misteris, misteris, misteris...

Back to Top